Juanma Ramón (Compromis de Paterna) opina sobre les Festes de Paterna

Disposarem de residència per a persones amb diversitat funcional

RamónPortavoz Compromís per Paterna

Hi havia una vegada un xiquet que volia ser fester al seu poble. Ho tenia difícil, doncs les festes que es celebraven a Paterna, el seu poble, durant les últimes dos setmanes d’agost i la primera de setembre, tenien dos bàndols, dues formes de viure les festes intensament per part de familiars i amics repartits entre unes festes i altres, perquè també eren les del seu barri.

Per a la seua família viure la festa era, d’una banda, viure les de Paterna amb els seus coets, la seua cordà, els moros i cristians… I d’altra, les festes de La Can- yada, el barri on vivia, amb les moltíssimes activitats que sempre preparaven els seus clavaris. Pels dos costats intentaven convèn- cer-lo amb diferents arguments. Els que pertanyien a diferents comparses de moros o cristians li entabanaven amb la bellesa dels

seus vestits i l’orgull de des lar, d’altra els coeters i la responsabi- litat de mantindre viva la tradició del foc. El xiquet se sentia atret per tot allò que li deien i, sobretot, pel plat fort que tenia eixa part de la pòlvora en les festes. L’altra part festera, a La Canyada, l’ animava a unir-se a ells, apos- tant per la tradició i l’ambient familiar. Li explicaven tot el que podia disfrutar en les diferents cercaviles que realitzaven al llarg de la setmana de festes.

Cadascun tirava cap al seu te- rreny i la veritat és que al xiquet li agradava tot allò relacionat amb les festes, la qual cosa encara li feia més complicat decidir on
o amb qui participar. El xiquet

seguia però d’allò que estava segur era que, escollira un lloc o un altre, s’ho passaria genial i coneixeria molts més xiquets a part dels del seu col•legi i que faria nous i bons amics.

Veient la di cultat de la seua elecció, va acabar prenent una decisió que va alegrar a tots. Va decidir que provaria ambdues formes de participar en les festes. Així sabria com es viuen les festes en els dos llocs, a més de conèixer a més xiquets d’un i l’altre lloc. Del que el xiquet sí que estava segur és que gaudiria de les festes com mai ho havia fet i que quan hi arribara la , acabaria dient com qualsevol fester: “què aple- guen ja les del pròxim any!”.

Facebooktwitter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *