‘Troyanas’ protagonitzat per Aitana Sánchez Gijón i dirigit per Carme Portaceli arriba a Sagunt a Escena
Els dies 3 i 4 d’agost l’escenario del Teatre Romà de Sagunt acollirà la producció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida ‘Troyanas’ un espectáculo interpretat per Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Miriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez Gijón sota la direcció de Carme Portaceli.
‘Troyanas’ és un cant ple de dramatisme per les conseqüències de la guerra, se destaca la crueltat dels vencedors que no tenen pietat amb els vençuts, ni respecte pels déus, ni tan sols tenen consideració amb els xiquets manifestant així el seu temor capa ells quan cresquen.
L’obra comença després del saqueig de Troia, quan els vencedors estan a punt de partir i les troianes estan sent sortejades. Hécuba mostra la desesperació dels vençuts i pregunta pel destí de cada troiana que no pot ser un altre que ser malcasada amb un dels vencedors.
És evident que els mites grecs segueixen fent sentir la seua veu en la nostra societat , mites que amb el transcórrer del temps adquireixen nous trets, per part del autors al situar-los en la societat actual. Les tragèdies mostres l’ordre y la relació entre l’individu i la societat, entre l’ordre individual i el col·lectiu i mostren el mal que genera l’individu quan es deixa endur pels seus sentiments més brutals, les seues pors, la seua arrogància, la gelosia…
En paraules de la directora de ‘Troyanas’ Carme Portaceli: «Avui seguim veient com les dones són éssers de segona categoria a les quals no importa excessivament el que els succeïsca: després de cada guerra, i fins i tot durant la guerra i sense guerra, a les dones se les viola reiteradament, se’ls falta al respecte, se les maltracta sense cap respecte, sense ni tan sols temor a les lleis que prohibeixen la violència… No passa gens, els seus problemes, els seus sofriments sempre queden en la cua, sempre hi ha problemes més importants: els xiquets, el fam, els refugiats.»
I afegeix: «En Troyanas convidem a totes aqueixes dones mítiques que els guanyadors es van repartir després de la Guerra de Troia com un botí, decidint impunement sobre la seua vida i el seu futur. Els demanem que s’expliquen, perquè a més de tot aqueix tracte violent i injust, també està la forma de fer-les passar a la Història com si elles hagueren triat la seua destinació amb gust i plaure, o amb maldat quan a ells no els ha convingut el que elles triaven… Els volem donar l’oportunitat que ens expliquen què va passar de debò i què van sentir elles, sota el seu punt de vista i la seua forma de sentir. I després d’haver-les escoltat, tindrem, finalment, l’oportunitat de jutjar-les»
Casandra, Helena, Andrómaca, Hècuba, Políxena, Clitemnestra, Ifigenia, Hermione, les dones del poble aterrorizadas, ignorants… i Taltibio, el pobre missatger que va rebre les ordres i també el dolor que produïen… Tots aquells éssers que no han pogut expressar des dels seus cors el que havien viscut sota el terror dels reis i sota el terror de subvertir l’opinió que prevalia.
